Quan te la van presentar, en aquella festa Estaves a punt de vomitar d'avorriment; Tu acabaves de tallar, per les raons de sempre, Ella sortia amb el millor amic que tens. Què bonic que es veu el mar si el mires des de terra, Què llunyà que es fa el soroll del tren Que mai agafarem. Éreu els de sempre en el "Cau" bevent Farts de jugar a cartes o mirar qui allarga més, Als disset tot el que és nou s'ha de provar sempre, Ni tan sols sabíeu que feia falta paper. Què bonic que es veu el mar si el mires des de terra, Què llunyà que es fa el soroll del tren Que mai agafarem. Si no fós pecat Tu no t'hi hauries molestat, Si no fós pecat Tot hauria quedat De seguida oblidat. Tancat a l'habitació amb la cara calenta Maleïda porta sempre fent massa soroll Total tot per un concert, que va ser una merda Però a veure qui explica als pares que no els fan a les nou. Què bonic que es veu el mar si el mires des de terra, Què llunyà que es fa el soroll del tren Que mai agafarem. Si no fós pecat Tu no t'hi hauries molestat, Si no fós pecat Tot hauria quedat De seguida oblidat.