Ací és on van cremar l’últim heretge i ací van traure a passejar els tancs. Ací la nit encara és freda i fosca i les verges nodreixen el drac de tres caps. Ací mana la llei del sant ofici. Ací el silenci és com un cadafal on passen cada dia pel suplici mestres i bruixes, ateus i joglars. I entre la foscor de la nit he vist dos ullsil·luminant el camí. I enmig d’una història tan trista un mestre explicava als alumnes un dia: No podran, no sabran aturar l’explosió de colors quan arribe la llum. No sabran, no podran rebutjar l’impacte a la cara de tota la llum. Ací és on van cremar l’últim heretge. ací cremaven llibres i escriptors. Ací patim mordassa i dret de cuixa, cisa i usura, botxins i senyors Ací la nit és una fortalesa on resta empresonada la raó Captiva va camí de la foguera i bramen els necis,covards i traïdors I entre la foscor de la nit ...