Rius de gent, malferida corren sols, escopint el seu fracàs Ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit, Mentre ploren, de ràbia i per amor, a un nom inexistent Mentre riuen dins núvols pasatgers, cada dia més distants Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció Un amic que no estigui massa vist o una ofrena de la carn Que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal I així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny Podré tornar enrera, quan sigui massa tard... Són germans, d'un camí que no ha tingut mai sorida ni final Saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color D'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans Però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...