Quan estava tot sol amb la mare, A l'hivern, a la vora del foc D'una antiga casa catalana, En un poble petit i polsós, Que feliç era, mare, Que feliç era jo. I sentia bramar la tempesta, I els pagesos fugir esverats, Botzinant perquè la tramuntana Els espolsa la closa i el blat, Que feliç era, mare, Que feliç era jo. Quan a casa faltava una cosa, Posant-me bufanda i abric, Me n'anava corrents a buscar-la I tornava content i arraulit, Que feliç era, mare, Que feliç era jo. Quan estava tot sol a la cambra I sentia els arbres cruixir I la gent que passava esverada, M'agafava fort al coixí, Que feliç era, mare, Que feliç era jo. I els ocells dormien a les branques I ja es veia el cel clarejant, M'amagava darrera d'un arbre I ho mirava tot, somniant, Que feliç era, mare, Que feliç era jo.