Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries devallant mil·límetres cap as oceans (icebergs) molt abans que habitassin sa terra es éssers humans no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs) jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida Som davant ses portes de l'infern m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca Som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries devallant mil·límetres cap as oceans (gèisers) un piano caient de s'Empire State (building) era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta Som davant ses portes de l'infern plataformes de petroli amb diàmetres enormes Som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur Som davant ses portes de l'infern rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres Som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur