De tant en tant torno a ser nen Però avui m'he aixecat més despert, He volgut traspassar el mirall I quedar-m'hi tot l'any A volar i a somiar. He sabut d'algú com jo Que vol aprendre a caminar, M'han dit que ja és gran Però que no té por De tornar a començar. No sé ben bé perquè He demanat al cel Que mantingui el món en peus Que no arribi el fred. De nena tot ho volia ser Però va ser mama al poc temps, I ara obre un calaix On hi havia enterrat La porta que obre el món somiat. He sabut que així com tu, Hi ha molta gent que vol canviar, N'hi ha molts que volen fer Un viatge molt llarg Per volar, per somiar. Jo només; Voldria saber, si la teva vida és com la meva O és que encara no has canviat, Voldria saber, si has trobat la clau que obre la porta, La que et porta al món somiat...