Potser caldrà oblidar-ho tot per tornar a començar Les estones viscudes són reflexes del passat, el temps ens dóna la raó a tots aquells Que mai van creure en la derrota i no van abandonar. Arribarà algun dia, començarem a envellir però ho farem amb el puny enlaire Enfrontant el nostre destí. Només crec en nosaltres El que hem fet, el que hem escrit que el temps passa de pressa Però les paraules no tenen fi. Hem estat a dalt de tot i hem tornat a baixar Des del primer dia hem rigut i hem plorat n'hem passat de totes I això encara no ha acabat. Tot el que hem fet mai caurà en l'oblit Per més que ho intentin ningú ens mourà d'aquí. Potser caldrà oblidar-ho tot Per tornar-ho a intentar les hores passades ja mai tornaran he passat per tot arreu Sense poder descansar per camins i dreceres sense saber on hem anat. Però si algun dia creus que ja hem arribat no deixis que t'enganyin que això no és veritat No hi ha terra promesa no existeix el paradís només la nostra terra La que tu i ho hem compartit.