Pensa en mi, menuda, pensa en mi Quan les bruixes t'esgarrapin de matí. No et faré més tebi el fred Ni més dolç el cafè amb llet Però pensa en mi, Menuda, Pensa en mi. Pensa en mi quan no t'arribi el sou O quan t'arrambin en el metro a quarts de nou. I porta'm Brodat a la teva brusa O pintat en el teu somriure vermell. Gronxa'm De les teves arracades. Volta'm amb els teus anells I deixa'm venir amb tu, deixa'm venir. Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar, Menuda, entre goig i pena Abraçat contra el poema Que llegeixes d'amagat. Badallarà mandrosa la ciutat Quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx I t'espolsis els ocells Que fan niu dels teus cabells; Et diu al cor Que l'ocell engabiat, mor. Ells em duen a les plomes somnis i batecs Quan colpegen els meus vidres els seus becs. I em conten La història blanca i menuda Que entre quatre parets es marceix. Piulen Que es mor la primavera Quan no pot anar a passeig. Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir. Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar, Menuda, i encén la cara. Pensa que tenim encara El camí dels teus ocells Per a volar-lo tu i jo amb ells.